El presentador català ja va revelar temps enrera què va passar entre ell i la reina Letícia en un ascensor

Amb el Marc Giró es compleix aquella màxima que si no existís, caldria inventar-nos-el… Però no sabem si seríem capaços.

Perquè el Marc té un punt tan boig, tan de fer i dir el que li surt del monyo, tan que no saps per on et sortirà, que se’ns faria difícil.

Geni i figura, el presentador català sempre és meravellós, en donem fe els que tenim la sort d’haver treballat amb ell i tenir una relació d’amistat.

Però ho és encara més quan revela al personal les coses que li han passat, sovint, situacions absolutament delirants i imprevisibles i que només li poden passar a ell.

I ja, la manera com ho explica, acaba fent que caiguem rendits als seus peus.

El bo d’en Marc, sublim sempre a les seves intervencions a l’Està passant de TV3 o al Vostè primer de RAC1, també té un espai imprescindible els dimarts a la nit a La 2 de TVE amb el seu Late xou, on aquest dimarts han passat per allà dos bascos homònims: Álex Ubago i Álex de la Iglesia:

Sensacionals les converses amb el cantautor i el director de cinema. Quedem-nos amb ell i la seva entrevista.

De la Iglesia ha presentat la seva nova sèrie, un thriller esbojarrat com acostumen a ser els seus treballs, amb una mascota de l’EXPO de Sevilla 92, ‘Curro’, amb tendència a agafar llançaflames:

És parlar de l’EXPO andalusa i venir-li al cap una situació sensacional al Marc. Sobre qui?

Sobre el rei Felip, aleshores, príncep d’Astúries. Explica el presentador que “me confundieron con él: yo en aquella época era alto, y yo pasaba y ví que unas señoras se movían, ‘¡Viva España! ¡Viva España! ¡Felipe! ¡Felipe!’…

Yo iba con un sombrero y me preguntaba: ‘¿Quién será?… Coño, si soy yo'”… I què va fer el Marc en adonar-se?

Quina va ser la seva reacció?…: “Permorfé Borbón. Avancé por la EXPO hacia el pabellón”.

Marc Giró, abonant-s’hi, i fent veure que era Felip, sense aclarir els dubtes de les dones fans del Borbó.

Amb qui si va coincidir va ser amb la seva dona Letícia, i en unes circumstàncies de tierra, trágame.

Una de les anècdotes més meravelloses que ha explicat mai, a La Ruina de Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull, quan va dir que una vegada, a l’ascensor d’un hotel, es va tirar un pet perquè estava sol, i just després, s’obren les portes, i qui hi va entrar va ser ni més ni menys que la reina Letícia: “Vaig valorar què fer, perquè quan et tires un pet no saps què en sortirà: la potència, la cadència, la persistència, l’olor…

Jo en aquella època no menjava bé… I me’l vaig tirar. I va ser un pet… estàvem jo i el pet.

L’ascensor anava baixant i jo pensant: ‘imagina que ara entra algú’. S’obre la porta i apareixen dos senyors vestits perfectament, amb sengles micròfons. Entren.

I darrera estava… Letícia Ortiz. La reina d’Espanya. I el pet era hooooorrorós. O sigui, era un pet republicà seguríssim.

Una pudor tremenda. Buenas tardes, buenas tardes.

Jo vaig dissimular, no vaig fer cap gest, i ella tampoc va dir res”. Marc Giró, com sempre, meravellós.